Una de les coses que descobreixes quan et vas fent gran es que el que t'oferien quan estudiaves era collonut, a part del no fotre ni brot, la oportunitat d'acumular coneixement era brutal.
Un dia se't desperta el "gusà" i en el meu cas ha estat amb la física. Fa dos o tres anys que he anat aconseguint llibres i he anat llegint poc a poc, primer no entenent absolutament res i després alguna cosa més sobre temes com la relativitat o la mecànica quàntica.
A les conclusions que he arribat després d'aquest curs casero de CCC és que la física actual ja no es una ciència, per molt empírica que sigui, si no una religió.
Per altra banda, tot i l'agosarament, penso que la física, sobretot la teòrica, ha perdut el nord des de fa temps. El cas es que hi ha dues teories principals acceptades, una per a la "macro-física" i l'altre per la "micro-física", relativitat i quàntica respectivament. El més curiós es que si les intentes unir, no funcionen. Comencen a aparèixer infinits i la cosa es complica.
Solució, comencem a inventar dimensions extra i n'afegim fins que anul·lem els infinits que ens molesten... si no n'hi ha prou amb 5, fon-li 10, o 11, m-branas, p-branas i llestos (teoria de cordes).
Crec que la matemàtica n'és la culpable, és una gran eina però de doble fil. Et dona els estris per calcular el que necessites, però té el risc de perdre't en les seves lleis i arribar a conclusions, que com els números ho diuen, t'hi aferres amb massa força.
Hi ha algo que falla en la física actual, i crec que està en la base. Per exemple, cada cop penso amb més força que aviat llegirem el títol "la teoria de la relativitat es demostra errònia". Crec que només és la matemàtica (en aquest cas vull dir que els resultats numèrics quadren, tipus desviament horari dels satèl·lits, etc) la que sustenta la teoria de la relativitat i no pas el que representa realment. No crec en la velocitat constant de la llum (potser la gravetat l'afecta), i encara menys en la diferència del temps segons l'observador.
En el cas de la física quàntica crec que les proves empíriques encara no s'han llegit amb els ulls adequats. Doble "rendija" (Young), dualitat (Schrodinger), incertesa (Heisenberg), tot resultats correctes però que la lectura que se n'ha fet, per cents o mils de físics per cert, penso que no és en la via correcte i crec que molts d'ells, en el fondo, deuen pensar igual que un mossèn, que es deu plantejar la seva fe a diari (si més no, jo ho faria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada