Penso que es bastant palès que l'efecte de les drogues millora la creativitat. És l'abandó dels prejudicis que tenim arrelats en el més profund el que faciliten les drogues per a que siguin tan propicies a la genialitat. Prejudicis que segurament un no és gens conscient que els té.
Es cert això? Artistes, músics, filòsofs, físics teòrics, han estat capaços de fer les seves grans creacions en moments de lucidesa o sota l'efecte de cert tipus de drogues? Em refereixo el moment de crear la idea, no pas del desenvolupament que n'hagin fet a posteriori, el "he vist la llum".
Sembla que Salvador Dalí va dir un dia "Jo no faig servir drogues: jo sóc una droga", segurament tenia raó. Pots ser gent "normal" i drogar-te o tenir innata la droga, unes unions neuronals/neurotransmissors (suposo) funcionant a pinyón, que et donen un nivell d'auto-estima i seguretat que et permet apartar els teus prejudicis i crear.
Total, son els prejudicis els que limiten la creació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada