I si a mode de pantalla no som més que punts d’energia excitats de forma que no som nosaltres si no aquests punts fixes en l’espai qui ens defineix. No és la matèria res en ella mateixa si no la simple imatge creada per aquests punts espaials excitats.
El que em refereixo es la possibilitat que l’espai sigui una malla de “punts” de la mateixa manera que ho és una pantalla d’ordinador on les imatges, videos i tot el que veiem en ella sabem que no existeix per si mateix, si no que son un efecte visual creat a partir d’un conjunt de punts que emeten diferents colors. Sabem que la imatge propiament no existeix, si no que és els punts que la formen els que existeixen. Allà on ara veiem una imatge, en veiem un altre al cap d’uns segons, però els punts no varien, son físicament els mateixos.
Qui ens pot assegurar que nosaltres i tot el que ens envolta no som pura ciencia ficció creada a partir de punts excitats que reflecteixen la nostra imatge, i que més que una pantalla 3D, la realitat física és una pantalla nD on s’hi reflecteixen formes, olors, sensacions, pensaments i consciència.
kriyeng.
