designers.mx segueix fent de les seves.
en el fons crec que és el primer grup que vaig afegir com a playlist a l'Spotify.
Vaig començar amb el tema "Blue Blood" primera cançó del seu àlbum "Total Life Forever". Encara no m'he parat a escoltar el seu LP però "Spanish Sahara" dies després m'ha depsertat l'interès d'escriure aquest post.
Escolta'l al Spotify: Spanish Sahara - Foals
Link de Youtube (no deixen enllaçar-la desde fora) Spanish Sahara - Foals
divendres, 23 de setembre del 2011
dijous, 15 de setembre del 2011
Matemàtica -> física teòrica -> religió.
Una de les coses que descobreixes quan et vas fent gran es que el que t'oferien quan estudiaves era collonut, a part del no fotre ni brot, la oportunitat d'acumular coneixement era brutal.
Un dia se't desperta el "gusà" i en el meu cas ha estat amb la física. Fa dos o tres anys que he anat aconseguint llibres i he anat llegint poc a poc, primer no entenent absolutament res i després alguna cosa més sobre temes com la relativitat o la mecànica quàntica.
A les conclusions que he arribat després d'aquest curs casero de CCC és que la física actual ja no es una ciència, per molt empírica que sigui, si no una religió.
Per altra banda, tot i l'agosarament, penso que la física, sobretot la teòrica, ha perdut el nord des de fa temps. El cas es que hi ha dues teories principals acceptades, una per a la "macro-física" i l'altre per la "micro-física", relativitat i quàntica respectivament. El més curiós es que si les intentes unir, no funcionen. Comencen a aparèixer infinits i la cosa es complica.
Solució, comencem a inventar dimensions extra i n'afegim fins que anul·lem els infinits que ens molesten... si no n'hi ha prou amb 5, fon-li 10, o 11, m-branas, p-branas i llestos (teoria de cordes).
Crec que la matemàtica n'és la culpable, és una gran eina però de doble fil. Et dona els estris per calcular el que necessites, però té el risc de perdre't en les seves lleis i arribar a conclusions, que com els números ho diuen, t'hi aferres amb massa força.
Hi ha algo que falla en la física actual, i crec que està en la base. Per exemple, cada cop penso amb més força que aviat llegirem el títol "la teoria de la relativitat es demostra errònia". Crec que només és la matemàtica (en aquest cas vull dir que els resultats numèrics quadren, tipus desviament horari dels satèl·lits, etc) la que sustenta la teoria de la relativitat i no pas el que representa realment. No crec en la velocitat constant de la llum (potser la gravetat l'afecta), i encara menys en la diferència del temps segons l'observador.
En el cas de la física quàntica crec que les proves empíriques encara no s'han llegit amb els ulls adequats. Doble "rendija" (Young), dualitat (Schrodinger), incertesa (Heisenberg), tot resultats correctes però que la lectura que se n'ha fet, per cents o mils de físics per cert, penso que no és en la via correcte i crec que molts d'ells, en el fondo, deuen pensar igual que un mossèn, que es deu plantejar la seva fe a diari (si més no, jo ho faria).
Un dia se't desperta el "gusà" i en el meu cas ha estat amb la física. Fa dos o tres anys que he anat aconseguint llibres i he anat llegint poc a poc, primer no entenent absolutament res i després alguna cosa més sobre temes com la relativitat o la mecànica quàntica.
A les conclusions que he arribat després d'aquest curs casero de CCC és que la física actual ja no es una ciència, per molt empírica que sigui, si no una religió.
Per altra banda, tot i l'agosarament, penso que la física, sobretot la teòrica, ha perdut el nord des de fa temps. El cas es que hi ha dues teories principals acceptades, una per a la "macro-física" i l'altre per la "micro-física", relativitat i quàntica respectivament. El més curiós es que si les intentes unir, no funcionen. Comencen a aparèixer infinits i la cosa es complica.
Solució, comencem a inventar dimensions extra i n'afegim fins que anul·lem els infinits que ens molesten... si no n'hi ha prou amb 5, fon-li 10, o 11, m-branas, p-branas i llestos (teoria de cordes).
Crec que la matemàtica n'és la culpable, és una gran eina però de doble fil. Et dona els estris per calcular el que necessites, però té el risc de perdre't en les seves lleis i arribar a conclusions, que com els números ho diuen, t'hi aferres amb massa força.
Hi ha algo que falla en la física actual, i crec que està en la base. Per exemple, cada cop penso amb més força que aviat llegirem el títol "la teoria de la relativitat es demostra errònia". Crec que només és la matemàtica (en aquest cas vull dir que els resultats numèrics quadren, tipus desviament horari dels satèl·lits, etc) la que sustenta la teoria de la relativitat i no pas el que representa realment. No crec en la velocitat constant de la llum (potser la gravetat l'afecta), i encara menys en la diferència del temps segons l'observador.
En el cas de la física quàntica crec que les proves empíriques encara no s'han llegit amb els ulls adequats. Doble "rendija" (Young), dualitat (Schrodinger), incertesa (Heisenberg), tot resultats correctes però que la lectura que se n'ha fet, per cents o mils de físics per cert, penso que no és en la via correcte i crec que molts d'ells, en el fondo, deuen pensar igual que un mossèn, que es deu plantejar la seva fe a diari (si més no, jo ho faria).
Drogues, prejudicis i creativitat
Penso que es bastant palès que l'efecte de les drogues millora la creativitat. És l'abandó dels prejudicis que tenim arrelats en el més profund el que faciliten les drogues per a que siguin tan propicies a la genialitat. Prejudicis que segurament un no és gens conscient que els té.
Es cert això? Artistes, músics, filòsofs, físics teòrics, han estat capaços de fer les seves grans creacions en moments de lucidesa o sota l'efecte de cert tipus de drogues? Em refereixo el moment de crear la idea, no pas del desenvolupament que n'hagin fet a posteriori, el "he vist la llum".
Sembla que Salvador Dalí va dir un dia "Jo no faig servir drogues: jo sóc una droga", segurament tenia raó. Pots ser gent "normal" i drogar-te o tenir innata la droga, unes unions neuronals/neurotransmissors (suposo) funcionant a pinyón, que et donen un nivell d'auto-estima i seguretat que et permet apartar els teus prejudicis i crear.
Total, son els prejudicis els que limiten la creació?
Es cert això? Artistes, músics, filòsofs, físics teòrics, han estat capaços de fer les seves grans creacions en moments de lucidesa o sota l'efecte de cert tipus de drogues? Em refereixo el moment de crear la idea, no pas del desenvolupament que n'hagin fet a posteriori, el "he vist la llum".
Sembla que Salvador Dalí va dir un dia "Jo no faig servir drogues: jo sóc una droga", segurament tenia raó. Pots ser gent "normal" i drogar-te o tenir innata la droga, unes unions neuronals/neurotransmissors (suposo) funcionant a pinyón, que et donen un nivell d'auto-estima i seguretat que et permet apartar els teus prejudicis i crear.
Total, son els prejudicis els que limiten la creació?
The xx, seguim descobrint...
http://designers.mx m'està descobrint un tipus de música que tenia bastant descartat.
La veritat es que l'efecte que m'està produïnt tot aquest nou ventall musical es el d'activitat, creativitat... no se exactament que és... potser m'intento reflexar (sense massa èxit) en la capacitat de crear coses noves que tenen els usuaris/dissenyadors que creen aquests recopilatoris, ususaris "exclusius" invitats per altres usuaris i no pas qualsevol.
En resum, hi ha molts grups que no havia sentit en la vida i ara en destaco un, The xx.
Escolta'l a Spotify: The xx
Web: The xx
La veritat es que l'efecte que m'està produïnt tot aquest nou ventall musical es el d'activitat, creativitat... no se exactament que és... potser m'intento reflexar (sense massa èxit) en la capacitat de crear coses noves que tenen els usuaris/dissenyadors que creen aquests recopilatoris, ususaris "exclusius" invitats per altres usuaris i no pas qualsevol.
En resum, hi ha molts grups que no havia sentit en la vida i ara en destaco un, The xx.
Escolta'l a Spotify: The xx
Web: The xx
dijous, 1 de setembre del 2011
Baxter Dury, algo està passant...
Realment, algo m'està passant... twitter, blog... i ara música que no hauria donat un duro m'està despertant interès. Ara és el cas de Baxter Dury, que ademés és pràcticament per primera vegada des que tinc Spotify, que he descobert un grup/cantant a partir de les novetats que pengen a la portada quan inicies el programa.
Per cert, ja l'he provat al cotxe i no és apte per radars ni per carreteres solitàries si t'estimes la vida.Escolta'l al Spotify: Baxter Dury – Isabel
Web: www.baxter-dury.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)