Bàsicament feia dies que no publicava.
A partir d'una estúpida teoria que intenta explicar d'on venen els números que gastem a diari o dits correctament, els aràbics, m'he parat a pensar amb el que ens preocupa/disutim/comentem al nostre dia a dia. Penso que ens passem el dia discutint coses que només interessen a ecologistes, sindicats i polítics.
Estic una mica fart de sentir sobre política, desastres ecològics causats pels homes i injustícies socials i no de tractar temes amb una mica de suc.
Igual que parlem/discutim sobre tot això no discutim sobre el gat d'Schrodinger, ni la "incertidumbre" de Heisenberg, ni per què el meu bessó seria més jove si marxés volant a Caceres a la velocitat de la llum.
A priori sembla inversemblant, però no crec que sapiguem més de crisi financera, ni d'arreglos salarials i ja no diguem de canvi climàtic que de física quàntica ni fisicia relativista.
El nostre dia a dia i els bombardejos externs que rebem, no ens deixen més opció que plantejarnos aquests temes tan superguais i als quals la única alternativa que tenim és discutir sobre la última aplicació inútil que ens ha presentat el nostre "superdevice".
Tampoc crec en el fons que ens anem atonant, sino que crec que ja venim tontos però no teniem les eines per ser-ho. Necessitem que algú ens digui de que ens hem de queixar i que ens ha de molar i llestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada